La ciutat d'Aeso
Torre de la muralla romana a l’hort del Cavaller.
La ciutat d’Aeso - Isona
La presència humana a Isona és molt antiga, s’han trobat vestigis de l’edat dels metalls. No obstant, el primer assentament fix té lloc a finals del segle V aC, quan s’instal·la una població ibera a la serreta que avui configuren la vil·la closa i el començament dels horts alsud d’aquesta. Es té notícia de sitges, cases i d’una muralla bastits per una comunitat agropecuària jerarquitzada, que aprofitava els recursos que els hi brindava la Vall del riu Conques i les contrades veïnes, produïa ceràmica local i estava connectada amb altres nuclis afins del centre i oest de Catalunya, per on li arribaven bens de prestigi importats de llocs tan llunyans com Atenes, el sud d’Itàlia i el nord d’Àfrica.
A finals del segle III aC la conquesta romana convertí aquest nucli en una comunitat tributària, com recorda el naturalista Plini el Vell (NH, 3, 4, 23). Roma començà a transformar el territori a finals del segle II aC amb la instal·lació d’un campament militar al Serrat dels Espinyers, just al davant del vell assentament ibèric. El canvi més important, però, tingué lloc durant el primer quart del segle I aC quan Roma substituí el nucli ibèric per una ciutat emmurallada i regular, d’aspecte romà, d’unes 4 hectàrees d’extensió, habitada per una població ibera i itàlica. Es conservà el nom local, eśo, escrit en caràcters ibèrics a les monedes de bronze que s’encunyaren en aquell moment. Aquest nom fou transformat en la forma llatina Aeso. D’aquest moment el visitant pot contemplar un sector de muralla al camí de Torreta, mentre un nou tram i una torre estan en procés d’excavació a l’Hort del Cavaller. La fundació de la nova ciutat també va comportar la reorganització del territori que aquesta administrava, en el qual començà a sorgir tota una constel·lació de vil·les (assentaments dedicats a l’explotació agrícola i ramadera, i al lleure dels seus propietaris). A finals del segle I aC la potent cultura romana havia anul·lat la ibera, moment en que la República romana esdevenia l’Imperi romà.
En el darrer terç del segle I dC Aeso va rebre el dret llatí i el rang jurídic de municipium. Aquest canvi consolidà els òrgans d’administració locals, així com una elit que dirigia la ciutat i que competí per deixar monuments, dels quals avui en resta un notable conjunt d’inscripcions, el major de l’interior català. Algunes són visibles a l’interior de l’Església de Santa Maria i d’altres als museus de la Conca Dellà i MAC-Barcelona. El període de màxima esplendor va arribar durant el segle II, en aquell moment l’espai dins de lesmuralles va esdevenir insuficient i la ciutat les va enderrocar tot expandint-se cap al sud i oest, possiblement fins assolir les 10 hectàrees. Alguns aesonenses van desenvolupar importants carreres dins l’Imperi que els portà a viure temporalment a la ciutat del Tíber o a llocs tan llunyans com els actuals Anglaterra, Romania o Iraq.
La crisi del segle III va significar, com en altres petites ciutats romanes d’Occident, una profunda regressió de la qual ja no es va recuperar del tot i es despoblaren amples zones. Entre finals del segle IV i inicis del V els habitants que encara romanien s’agruparen a la zona alta, tot deixant un vestigi de fortificació avançada al sud: el bastió conegut com La Torreta. No es tenen notícies escrites ni dades arqueològiques des d’aquest moment fins al segon terç del segle XI.
La petita vil·la closa medieval va créixer en època moderna, i fins al present, vers el nord i l’oest. Això ha reportat que una part de la ciutat romana d’Aeso s’hagi preservat sense construccions en una zona de conreu hortícola contigua al nucli, un dels pocs casos que Catalunya reuneix i que possibilitarà en el futur crear un parc arqueològic ibèric i romà.Les excavacions arqueològiques realitzades i en curs estan permeten conèixer part de la seva muralla, conservada fina a una excepcional alçada, una torre quadrangular i diversos habitatges, s’espera que futures intervencions revelin l’estructura urbana de la ciutat.
Dr. Ignasi Garcés