La vil·la de Llorís
Cap de lleó trobat a la vil·la de Llorís durant l’excavació de 2021
La vil·la romana de Llorís
La vil·la romana de Llorís, situada a poc més d’un quilòmetre de la població d’Isona i comunicada avui per un camí condicionat d’accés, és un magnífic exemple de vil·la suburbana i la única en curs d’excavació a la comarca del Pallars Jussà. Tot i que de sempre s’havia tingut ressò de la seva existència per la documentació medieval i peralgunes visites romàntiques durant el segle XIX, no fou redescoberta fins a finals del segle XX. En 2001 l’adequació del nou traçat de la carretera d’accés a Isona motivà una intervenció arqueològica d’urgència i la protecció dels terrenys per part de la Generalitat de Catalunya. Des de 2019 un projecte conjunt del Consell Comarcal del Pallars Jussà i l’Ajuntament d’Isona i Conca Dellà ha condicionat un recorregut de visita, alhora que un equip de la Universitat de Barcelona ha començat les primeres excavacions programades.
L’extensió dels diversos conjunts d’edificis que formaren la vil·la romana és considerable, propera a les quatre hectàrees i només pacients treballs de recerca futura podran determinar la funció concreta de cada espai. La cronologia abasta des del segle I aC als segles V-VI dC, tot i que no totes les construccions devien ser simultànies. Sí s’ha demostrat que el terreny tenia la inclinació nord-sud en època romana, entre l’actual carretera i el barranc de la Colomera i, per adaptar-s’hi, les edificacions es van disposar almenys en tres terrasses.
A la terrassa més alta, a prop de la carretera actual, s’hi han localitzat estances revestides amb opus signinum, un morter utilitzat per impermeabilitzar espais on es treballava amb líquids o bé on aquests hi eren emmagatzemats. A priori, sembla que aquí s’hi duien a terme tasques productives, com per exemple el premsat del raïm i l’elaboració del vi, activitats ben contrastades en altres vil·les romanes. El punt més elevat d’aquesta terrassa el constitueix l’extrem oest i enllà es bastí, separat de les instal·lacions productives, un edifici quadrangular de gruixuts murs, un mausoleu, que es devia de projectar fins a una altura destacable i tenia per funció mantenir el record de la importància social dels propietaris. Al seu voltant es disposà una necròpolis.
A la terrassa central s’observa una gran complexitat d’estances, corredors i patis, l’ús dels quals només es podrà definir en futures intervencions. No obstant, la mateixa complexitat d’estructures i la identificació de parets amb restes de pintures murals permet identificar-la com la zona residencial. El pendent que separa aquesta terrassa de la inferior fou aprofitat per bastir-ne estructures productives, entre las que destaca un forn. També en aquest sector, en època moderna, es va bastir el Mas de Llorís, que li dona nom, així com alguns marges de conreu avui encara visibles.
A la terrassa inferior, la més propera al barranc, hi ha dues estances romanes connectades. La de més amunt està construïda amb murs de pedres grans i ben tallades, i busca un efecte estètic amb la seva planta rectangular amb exedres a cadascun dels costats. L’altra, la més baixa, sembla un afegit posterior. La presència d’un terra enrajolat i de tubuli (peces ceràmiques en forma de cilindre) confirmen que es tracta de l’habitació calenta d’un balneum, el bany privat de la casa. Entre les troballes mobles que s’han produït destaca una escultura de marbre en forma de cap de lleó. Les seves característiques orienten que formava part d’una font. Avui és una de les peces més destacades del Museu de la Conca Dellà.
Dr. Ignasi Garcés
Mausoleu de la vil·la de Llorís